gel
gel
davallada
escuma d’onada que esdevé calç
boira que gosa amortir el sol
ulls clucs
sol que fumeja el vapor d’una bogeria
la teva absència
el què, el qui, el com, el cuc
que neix de la carn podrida
que tot arreplega
només ossos, només restaran els ossos,
de la calç, de les onades, que arriben sense aigua a la platja,
eixutes, no vull les meves llàgrimes
s’han acabat les mancances
