Diari d'un entrevistador: entrevistant a una Covid persistent.
Foto : Daphne Kladis.
OLORS
Ja no recordo les olors. Intento recórrer el dia buscant-les totes. Només despertar, l'olor a coll suat de la samarreta, calenta, adolorida de llit, de massa febresa i mal de pit. L'olor a pastilla de sabó de glicerina relliscant per la pell després de fer el pipí de llevar-me. L'olor a suavitzant de la tovallola del lavabo. L'olor del cafè conquerint la cuina i de la torrada que està a la que salta, de la torradora. L'olor a l'aire podrit del pernil dolç quan obres la tapa del tàper. L'olor a fumat i la mantega holandesa que ja no sap a una merda...
L'olor dels teus ulls quan em miren perplex.
No em preguntis, avui tampoc oloro la teva poca paciència...
Baldada, em llevo baldada i vençuda.
Ja no recordo l'olor a pa calent, ni el gust de les teves receptes, no suporto fer ni cuinar ni malfer una trista sopa de lletres.
L'olor de la teva colònia ni el gust del teu petó quan marxes.
L'olor d'un llibre nou que et penetra fins l'ànima, la de l'aire de tardor que humiteja les ganes, l'olor a llenya cremada, l'olor a nit fosca i a truita de patates...
Ja no recordo com olora la teva pell, i això sí que fa mal, més que cap altre.
C.P.B.
